Fa uns dies que vaig enfeinat posant ordre al meu del.icio.us i ara estic (re)descobrint enllaços. Un d’ells és la traducció al castellà de les 95 Theses of Geek Activism, publicades el juliol de 2006 i que igual que el Cluetrain Manifesto de 1999 adopten l’estil de les 95 tesis de Lutero que varen insporar la reforma protestant.
És un text una mica populista, però malgrat tot en destaco algunes de les que comparteixo (que no són totes):
2. Violar un acord de llicència no és robar.
3. Totes les corporacions no estan del teu costat.
6. Tot entrarà a formar part del Domini Públic algun dia -fins i tot Mickey Mouse-.
16. Mai s’hauria d’emmagatzemar informació pública en formats d’arxiu tancats.
17. Algunes empreses estan del teu costat, troba-les i recompensa-les.
18. Ningú m’ha explicat mai on puc reproduïr els meus vinils. Perquè ha de ser diferent amb els meus mp3?
21. Tractar els teus clients com a criminals -o potencialment criminals- allunyarà els teus clients.
23. Algunes empreses sembla que estan del teu costat, però no ho estan.
24. L’ús just és una cosa bona.
29. L’anàlisi de grans quantitats de dades no aturarà el terrorisme.
30. Expressa la teva opinió en públic.
46. Utilitza llicències Creative Commons.
58. Explicar la teva veu en un comentari a Barrapunto està bé, fer-o en un blog és encara millor, però fer-ho a lloc que no visiten els geeks tot sovint és encara millor.
63. Tingues una perspectiva global quan pensis en llibertats i drets digitals, propietat intel·lectual i assumptes similars. T’agraden les mesures del teu país respecte aquests temes?. Pots ajudar a un altre país?
64. L’activisme electrònic no tracta de mantenir posicions extremes. Hi ha tot un ventall de postures moderades. Troba-hi la teva posició.
69. Llegeix més.
74. Assegura’t que sempre que un venedor et vengui un producte amb certes capacitats bloquejades tu podràs desbloquejar-ho.
78. Coneix els teus drets i prepara’t a defensar-los.
83. Linux no és una filosofía, és un bon programari. Fes-lo servir si s’ajusta a les teves necessitats.
86. Més informació disponible per a un major nombre de persones és una bona idea.
88. Vota
93. Tens dret a l’anonimat a internet.
94. Estigues orgullós de ser Geek, jugón, defensor de la privacitat, promotor de la llibertat d’expressió i un innovador sense por a litigis, al govern ni a la restricció de les teves llibertats: un activista electrònic.
95. Pel damunt de tot, diverteix-te.
Recupero una mica tard aquest informe de Pew Internet titulat A Typology of Information and Communication Technology Users (PDF 281 Kb, 65 pàgs.), que es va publicar aquest maig i del que s’en va parlar força en el seu moment (aquí, aquí i aquí). L’estudi en qüestió analitza els usuaris de les TIC als Estats Units, i dona algunes dades com que un 8% d’ells són usuaris devots de les webs participatives i dels dispositius mòbils, i un 23% són usuaris pragmàtics (ho fan per ser més productius), cosa que suma només un 31%. I és que hi ha un 49% dels nordamericans que només utilitza les TIC molt de tant en tant.
Segons l’estudi, als Estats Units hi ha aquests 10 tipus d’usuaris de tecnologia:
Tipus 1: Omnívors (8%)
Son usuaris de la majoria de gadgets i serveis d’informació. Participen molt activament al ciberespai i desenvolupen tota mena d’activitats 2.0 per a expressar-se a la xarxa.
Tipus 2: Connectors (7%)
Gestionen continguts digitals i es relacionen amb persones a partir d’un ús continuat de la xarxa i dels telèfons mòbils, i estan molt satisfets de com aquestes TIC els permeten estar al dia.
Tipus 3: Veterans (8%)
Són usuaris habituals de la xarxa però no els agrada la telefonia mòbil ni la permanent connectivitat que ofereixen actualment les TIC.
Tipus 4: Facilitadors de la productivitat (8%)
Tenen una visió molt positiva de com les TIC permeten millorar la comunicació amb d’altres persones, millorar la productivitat a la feina, i ajuden a aprendre coses noves.
Aquests quatre primers grups sumen un 31% del total de la població als Estats Units, i segons l’estudi conformen una èlit d’usuaris de tecnologia. Els segueix una classe mitja tecnològica, que suma un 20% i que es composa d’aquests dos grups:
Tipus 5: Mobilcèntrics (10%)
Utilitzen a fons les possibilitats del seu telèfon mòbil, però no fan el mateix amb Internet. Els agrada com la tecnologia els permet estar connectats amb d’altres persones.
Tipus 6: Connectats però molests (10%)
Han invertit molt en tecnologia però consideren que tanta connectivitat és una mica intrusiva, i que tanta informació a vegades és una nosa.
I finalment, hi ha un tercer bloc poc actiu en això de les tecnologies i que suma un 49% de la població dels Estats Units. Aquest bloc es divideix en 4 grups:
Tipus 7: Experimentadors inexperts (8%)
Han fet ús ocasional de la interactivitat, però si tinguessin més experiència potser farien un major ús de la tecnologia.
Tipus 8: Lleuger però satisfets (15%)
Tenen una mica de tecnologia, però aquesta no ocupa un lloc important a les seves activitats. Però estan satisfets amb ella.
Tipus 9: Indiferents (11%)
Malgrat tenir accés a la xarxa i telèfons mòbils, només utilitzen les TIC molt ocasionalment i ho consideren una nosa.
Tipus 10: Fora de la xarxa (15%)
Estan contents amb els mitjans anteriors, i no creuen que Internet o els telèfons mòbils siguin millors.
Podriem debatre sobre si als nostres països la població també es distribueix d’aquesta manera, però darrerament em sembla més interessant observar en una empresa determinada quants elements tenim de cada tipus. Crec que la distribució dels treballadrs e aquesta classificació dona una idea molt real del tipus d’empresa, del tipus de sector, i sobre tot, del seu potencial futur.
Veient com es jugarà en el futur, no tinc més remei que tenir enveja dels nens que arribaran.
Philips està treballant en una interessant línia de productes, Sense & Simplicity , de la que avui m’interessa Drag & Draw, un dispositiu que permet fer graffitti amb llum a les parets. Un vídeo millor que mil paraules (cal veure’l fins el final, quan s’aplica moviment al dibuix fet a la paret):
“El què és el llenguatge, el com és la ciència, el per a què és tecnologia i el perquè és, potser, filosofia.”
Jorge Wagensberg
A más cómo, menos por qué. 747 reflexiones con la intención de comprender lo fundamental, lo natural y lo cultural.
(2006) Barcelona: Tusquets Editores (Metatemas, 92), pàg. 408
“Una tecnologia és tecnologia només per la gent que va nèixer abans que fos inventada”
Alan Kay
