.
“El poder que no es basa en el coneixement i en el flux constant d’informació a la llarga resulta impossible de defensar”
.
Henning Mankell
“El chino”, pág. 353
Tusquet editores, colección andanzas 674
Barcelona, novembre 2008
Estem enllestint els detalls de Infonomia TV, un dels nous projectes de Infonomia que més il·lusió ens fa. De moment, al canal d’Infonomia a YouTube ja es poden veure algunes de les produccions que estem fent.
Avui vull comentar una peça que m’ha semblat magnífica. És un video de 6 minuts on Teresa Turiera entrevista Hiroshi Tasaka, president de SophiaBank i a qui ja vàrem dedicar un article al número 54 de la nostra revista If… (un tresor disponible a la xarxa però que físicament només el té qui es subscriu). Recomano molt veure aquesta peça que acabem d’editar:
Algunes de les coses interessants que ens explica són:
“La societat del coneixement és aquella en la que el coneixement deixa de tenir valor”. Actualment saber moltes coses no té massa valor, ja que amb un ordinador o un telèfon qualsevol pot accedir a molts coneixements. “Allò que importa no és el coneixement, sinó la sabiduria. Allò que no es pot explicar amb un text”.
“Allò que importa a partir d’ara és saber com crear inteligència col·lectiva”. La revolució 2.0 ha creat la sabiduria col·lectiva. Si preguntes a una comunitat experta es crea una discussió i d’allà surt una idea normalment millor que la d’un únic expert. Abans la innovació venia d’unes poques persones, o d’un geni, però això ja està molt desfassat. Ara és preferible l’ús de la inteligència col·lectiva, i Internet és una bona eina per fer-ho.
Sobre el xoc entre cultura innovadora i conservadora dins d’una empresa, Hiroshi Tasaka diu que és quelcom impossible de gestionar perque la cultura no és gestionable. És un problema d’amor propi entre algú que considera que té molta experiència i algú que considera que és temps de canvis. La solució seria canviar l’estructura de l’empresa i orientar-se més cap a un ecosistema empresarial. En lloc d’empreses basades en jerarquies, organitzacions horitzontals i obertes.
Per aconseguir aquest canvi de cultura la paraula clau fa deu anys era “Intranet”, però ara la clau són els serveis de xarxes socials i de blog dins les empreses. La seva posta en marxa canviarà les empreses cap a estructures més obertes, i ho farà d’una manera natural, sense forçar la situacio.
“El capitalisme es convertirà en capitalisme del coneixement”. Fins ara era gestió dels diners, però ara el que serà rellevant serà la gestió del coneixement, ja que aquest és un capital que es reprodueix ell tot sol. Els diners són un joc de suma zero. Si comparteixo amb tu els meus diners jo en tindré menys, però si comparteixo el coneixement jo no perdo el meu. I això canvia totes les estratègies. L’actual capitalisme només és capaç de veure allò que és visible, els diners, però el coneixement és invisible i allò important es saber veure’l. Necessitem sabiduria per a reconèixer aquests valors invisibles.
El capitalisme canviarà de manera dràstica a partir de la revolució 2.0, ja que ens aporta eines per a gestionar el capital intel·lectual.
Allò que importa no és el coneixement. És la sabiduria.
“Mai com ara hi ha hagut més informació i menys coneixement”
(gràcies, Jordi)
Porto un temps dedicat a explicar a grans empreses la connexió que existeix entre el que està passant a Internet i els canvis socials que hi ha, i avisant les conseqüències que tot això tindrà dins les grans organitzacions. Algunes d’aquestes idees ja han estat comentades en aquest blog: que el significat de “saber” ha canviat de ser capaç de recordar i repetir informació, a ser capaç de trobar-la i fer-la servir; que compartir la informació també dona poder; que cal col·laborar per a sobreviure; que hi ha informació rellevant que sorgeix de les persones i no només de les organitzacions; que arriben els nadius digitals… i que tot plegat genera tant oportunitats com tensions, por, canvis, problemes…
Hi ha una altra idea subjacent que encara no he desenvolupat aquí: l’empresa ja no pot subministrar als seus empleats tota la informació que necessiten per a desenvolupar correctament la seva tasca. La informacio corporativa ja no és suficient. Cadascú, tenint en compte la seva realitat concreta (projectes, clients, sectors, equips, coneixements previs…) ha de fer-se el seu còctel particular de fonts d’informació per a poder ser competitiu i eficaç. Aquest còctel és tant personal i particular que difícilment la millor intranet del món, el millor sistema d’informació corporativa del món, el podrà igualar. Els sistemes interns de gestió de la informació i del coneixement són necessaris, indispensables, però actualment cal complementarlos inevitablement amb una gestió personal de la informació. Un professional no pot delegar aquest factor i deixar-lo en mans de la seva empresa (si més no, un professional intensiu en coneixement).
Doncs bé. Sorprèn que encara avui moltes d’aquestes grans empreses i corporacions impedeixen l’accés dels seus empleats a forces de les webs que alguns ja hem incorporat com a ingredients del nostre còctel personal per a ser més eficaços (però, no conec que facin registres per evitar que algú entri a la feina amb un quadern de sudokus per perdre el temps). Conec empreses on els serveis centrals de sistemes d’infromació eviten que qualsevol lloc de treball pugui accedir a YouTube. I a YouTube hi ha videos molt potents per a qualsevol ofici del món. Conec empreses que eviten l’accés a SlideShare. I a SlideShare hi ha presentacions molt útils per a desenvolupar molts temes. Conec empreses des d’on no es pot accedir a LinkedIn. I a LinkedIn es localitzen molt bons professionals amb qui col.laborar per a portar un projecte a bon port. I tot això no fa mes que demostrar que encara estem lluny d’on hauriem d’estar. O el que és pitjor, demostra que algunes àrees de decisió a empreses de l’IBEX 35 encara estan en mans de directius totalment desconnectats de món real.
Llegeixo a Alianzo la següent notícia: L’associació de sindicats del Regne Unit (TUC) reclama que els treballador puguin accedir a xarxes socials com Facebook en hores de feina. M’agradaria viure en un país on aquesta reclamació la fes una associació patronal.
“El coeixement és la forma que necessita adoptar una idea per passar d’un cervell a un altre”
Jorge Wagensberg
A más cómo, menos por qué. 747 reflexiones con la intención de comprender lo fundamental, lo natural y lo cultural.
(2006) Barcelona: Tusquets Editores (Metatemas, 92), pàg. 59
“Lema per a una propera revolució social (societat del coneixement): coneixement, independència i justícia”
Jorge Wagensberg
A más cómo, menos por qué. 747 reflexiones con la intención de comprender lo fundamental, lo natural y lo cultural.
(2006) Barcelona: Tusquets Editores (Metatemas, 92), pàg. 595
“No menystinguis el poder de la força”
La Guerra de les Galàxies
(1977)
