Un cop més la lectura d’un post d’Alorza m’ha ajudat a reflexionar. Fa un resum sobre les diferents opinions que genera la popularització de la blogosfera, i mentre uns creuen que la cosa es banalitzarà i perdrà atractiu, altres veuen amb bons ulls que la conversa s’habiti amb tota mena d’actors i interessos. Alorza fa servir una expressió que em sembla molt afortunada: els purs i els impurs. I tant ell com jo ens declarem impurs, és a dir, que ens sembla molt bé que qualsevol s’atreveixi a participar i n’assumim amb alegria les conseqüències, que n’hi ha i no totes són bones. Això dels impurs m’ha recordat els llibres de Harry Potter i l’aversió que els sang neta (mags que són fills de mags) tenen pels sang bruta (aquells que poden fer màgia malgrat que algun dels seus pares no sigui mag).
La idea de que una èlit, carregada de les millors bones intencions, pugui arribar a pensar que no és bo que certs instruments puguin ser utilitzats per qualsevol i de qualsevol manera suposa un retràs cultural de gairebé 250 anys. Va ser en el segle XVIII quan els monarques europeus varen intentar companginar el fet de mantenir els seus privilegis amb el de voler millorar el benestar del seu poble, permetent (encara que només una mica) l’accés a l’educació, la millora de la seva sanitat, i un cert progrés econòmic. Però això sí, el Rei continuava siguent el centre del poder i no tenia cap obligació de justificar les seves accions. La frase resum és clara: “Tot per al poble, però sense el poble”. Era el Despotisme Il·lustrat, i l’invent s’els va escapat de les mans i va acabar explotant en la Revolució Francesa de 1789.
Els temps han canviat i tot va molt més ràpid. Tant que avui es pot detectar la coexistència d’almenys dues actituds: dèspotes il·lustrats i revolucionaris. Ni els dèspotes varen ser tan dolents (malgrat el nom) ni els revolucionaris eren tan bons (varen tallar caps de manera indiscriminada i gratuïta). Com la paraula “Dèspota” té masses connotacions, proposo fer servir “il·lustrats”. És a dir, donant voltes per la blogocosa hi ha “il·lustrats” i “revolucionaris”. Uns volen manar, i els altres tallar caps. Cal estar atents.
El servei
La denominada Web 2.0 està fent possible que les persones físiques, i no només les jurídiques, poden desenvolupar-se a Internet. Ja no hi ha barreres tècniques ni econòmiques que impedeixin editar i publicar a la xarxa i qualsevol té al seu abast múltiples espais on difondre lliurement els seus coneixements, opinions i sentiments. En aquest context destaca de manera especial el fenòmen dels blogs, dels que se n’han creat més de 115 milions en menys de quatre anys, i el número segueix creixent a un ritme d’unes 120.000 noves bitàcoles cada dia. Hi ha blogs de tota mena: generalistes, especialitzats, lleugers, rigurosos, personals, professionals, corporatius, sectorials, constants, efímers, individuals, corals…. Gràcies als blogs qualsevol pot tenir la seva pròpia pàgina web i fer-la servir com a tribuna per a la causa que consideri, i fent ús d’aquesta possibilitat es generen cada hora més de 60.000 nous continguts a la xarxa. Cada dia hi ha un milió i mig de noves aportacions a la blogosfera, i amb tota certesa alguna d’elles està tractant algun tema, empresa o persona del teu interès. En qualsevol moment pot passar que algun d’aquests continguts estigui parlant de tu.
Un ritme tant frenètic de creació i un volum tant exagerat de continguts ja no es pot gestionar fent cerques manuals de tant en tant. Cal disposar d’algun servei que explori sistemàticament la xarxa per avisar-nos així que es publiqui algun contingut que pugui ser del nostre interès. Conèixer i saber fer servir aquests serveis comença a ser un factor diferencial, tant a nivell personal com professional.
L’eina
Existeixen diferents eines dissenyades per a buscar continguts específicament a la blogosfera. La pionera va ser Technorati, tot i que després Google va reaccionar amb el seu eficaç Blogsearch. Aquest buscadr actúa sobre qualsevol contingut publicat a qualsevol blog del món, i ens permet fer cerques sobre tot aquest conjunt, o afinar la cerca diguent-li que ho faci només entre tot allò publicat la darrera hora, les darreres 12 hores, el darrer día, la darrera setmana, el darrer mes, o en qualsevol moment. Fins i tot permet cercar en continguts publicats en el període de temps comprès entre dues dates concretes, o en un idioma determinat. Per defecte els resultats es presenten ordenats per ordre de relevància, com és habitual a Google, però Blogsearch ofereix la molt interessant opció d’ordenar els resultats per data de publicació (començant pels més recents i remuntant-se en el temps). Tot i que sense cap mena de dubte la funció més valuosa és la possibilitat de subscriure-se a aquesta cerca per a que es repeteixe tota sola de manera sistemàtica i ens avisi via RSS cada vegada que hi hagi un nou resultat.
Nielsen BuzzMetrics ofereix BlogPulse, una eina força semblant que aporta una millora molt interessant: veure gràficament la distribució en el temps dels resultats, útil per a detectar tendències i més encara si tenim en compte que podem superposar a la mateixa gràfica les corbes generades per fins a tres cerques diferents.
Si volem monitoritzar la resta de Internet, i no només els continguts publicats als blogs, podem fer servir Google Alerts un servei interessant però encara insuficient que necessita forces millores. Amb Google Alerts podem programar que ens avisi quan es produeixin nous resultats en tantes cerques com volguem, però de moment no s’ofereix amb RSS i només funciona per correu electrònic, i la qualitat dels resultats és una mica deficient. Però és un servei a vigilar ja que així que millori una mica serà indispensable.
Els usos
L’ús més habitual d’aquests serveis és l’anomenat “egosurfing”, és a dir, saber en tot moment si algú està parlant de nosaltres a la xarxa. Aquesta acostuma a ser la primera alarma que es configura tothom, per a tot seguit potser fer el mateix amb el nom dels seus pares i fills, o família i amics. Altre ús habitual és com a recolzament en la presa de certes decisions. Per exemple, quan es dubta entre comprar un model o altra de càmara fotogràfica, o entre un model o altre de cotxe, pot ser útil monitoritzar durant un temps els comentaris que d’ells es fan als blogs. I el mateix quan estem dubtant entre un col·legi o un altre per als nostres fills, o considerant diferents destinacions per a les nostres vacances o diferents empreses on anar a treballar.
En l’àmbit professional aquestes eines són indispensables per a saber què es diu de la nostra empresa o dels nostres competidors i els seus productes, així com els seus resposables i propietaris. No només ens permet accedir a les opinions i els comentaris que s’hagin publicat a la xarxa, sinó també a identificar fonts d’informació que de manera més o menys sistemàtica, més o menys rellevant, tracten sobre els temes i/o persones del nostre interès.
En l’àmbit social, formats gràfics com els aportats per BlogPulse permeten visualitzar tendències com per exemple si es parla més d’un o altre candidat polític, o si un tema està mereixent més interès que un altre (innovació o creativitat?, terrorisme o economia?, Irak, Palestina o Afganistan?). És un recurs senzill i domèstic però global i potent per a captar el pols de la blogosfera, el pes d’un tema o concepte en l’opinió pública.
Sigui com sigui, la societat de la informació i el coneixement està donant pas a una societat xarxa en la que els ciutadans es desenvolupen cada cop amb més normalitat en el mitjà digital, utilitzant Internet com a base d’operacions per a un intercanvi constant d’informació entre particulars. Ser capaç de proveïr-se amb criteri dins aquest flux serà en breu una habilitat necessària, i saber fer anar de manera eficaç aquestes eines serà un factor de competitivitat.
“La constància és la clau de les estratègies a la blogsfera. Abandonar no es perdona.”
David de Ugarte
Avui he descobert, gairebé per casualitat, tres estudis que em semblen interessants. Els ha fet Universal McCann, una empresa de comunicació que es remunta a 1902 i de la que no en tenia cap notícia de la seva existència, i això que facturen 13 bilions de US$, tenen activitat gairebé als cinc continents i entre els seus clients hi ha Coca-Cola, Intel, Johnson&Johnson, L’Oreal, Mastercard, Microsoft o Sony. Ignorant que és un. Entre les seves activitats hi ha un Emerging Media Lab que sembla interessant i que miraré amb calma així que pugui.
Els tres estudis als que em refereixo són aquests:
Social Media, Power to the People
15 de maig de 2007
PDF 940Kb, 15 pàgs.
Sobre el tema de la blogosfera i els perquès d’aquells que hi participen. Perque escriuen, perque llegeixen, perque comparteixen… segmentant en base a una major o menor antiguitat a Internet, encara que el que més m’ha interessat ha estat poder disposar de dades comparatives entre països. M’ha sorprés la força del moviment blogger a Xina, Japó, Corea… i observar la posició relativa d’Espanya dins el conjunt.
The New “Digital Divide”, How the New Generation of Digital Consumers are Transforming Mass Communication
16 de juliol de 2006
PDF 396Kb, 22 pàgs.
Sobre quines tecnologies utilitzen els nous usuaris (podcasting, televisió per IP, missatgeria instantània, blogging, correu electrònic…), les raons per les que es fa servir, l’opinió que es té de la publicitat en aquests mitjans. Potser li interessa a Janquim, que darrerament es preguntava si els nadius digitals aportaran noves maneres de comunicar-se que facin baixar l’ús del correu electrònic.
The Social Butterfly Effect. The Social Networking Web-World
1 d’abril de 2006
PDF 762Kb, 7 pàgs.
Breu treball que aporta una mínima fitxa de presentació (públic objectiu, àrea geogràfica d’influència, punts forts…) de les principals xarxes socials (Facebook, MySpace, LinkedIn, Orkut, CyWorld, Friendster, Hi5, Sms.ac, Xanga, Tickle…) i algunes taules de dades per a comparar-les entre elles. Molt complerta la selecció de xarxes socials que s’analitzen, i més si tenim en compte que és un estudi de fa més d’un any, quan encara no es parlava tant del tema.
A la web d’origen hi ha més estudis, però aquests són els que m’han fet gràcia i no em veig en cor de digerir més informació. Com molt bé diu David Alcubierre (Kedume), això de la blogosfera genera una cua tant llarga de posts potencialment interessants que tot plegat comença a ser difícil de gestionar i païr. A veure si Google, Ask o qui sigui es posa les piles. Mentre, caldrà tornar-se molt més sibarita amb què val la pena llegir.
Fa poc he revisitat BlogPulse, el servei de Nielsen BuzzMetrics per a la blogocosa, i m’ha interessat molt l’evolució que ha tingut aquest servei. S’assembla molt al que ofereix Alexa per a les webs, però aplicat als blogs.
Sempre he estat un defensor de les dades aportades per Alexa, no tant per la seva validesa i fiabilitat quantitativa (més qe dubtosa) sinó pel valor qualitatiu que aporta el fet de poder comparar entre si dues o més webs, observant gràficament com diferents indicadors evolucionen en el temps. Si acceptem que les dades que Alexa té d’aquestes webs s’han obtingut amb un mètode de panelisme que no garanteix mostres significatives, també podem acceptar que aquest error afecta per igual a les webs que estem comparant. Així doncs, Alexa m’ajuda a comparar l’evolució de les webs de Segolène Royal i Nicolas Sarkozy a les recents eleccions a França, per posar un exemple, malgrat no tenir accés a les dades originals ni oficials dels servidors d’aquestes webs, i aquesta comparació em permet detectar tendències. En aquest cas, la gràfica sembla indicar que Royal fòu la primera en prendre posicions a Internet, però que quan Sarkozy es va posar les piles ho va fer amb eficàcia, i sobre tot, que a la recta final de la campanya la corba de la gràfica d’usuaris torna a afavorir a Sarkozy… que és qui ha acabat guanyant les eleccions (per cert, en referència a les lliçons apreses en aquests comicis sobre l’ús d’Internet en la política, resulta indispensable llegir el darrer post de Antoni Gutiérrez-Rubí).
Doncs l’evolució de BlogPulse sembla haver seguit per aquest camí, i ofereix útils i interessants eines per a monitoritzar l’evolució a la blogosfera d’una marca, nom, paraula, o el que calgui. Per exemple, puc tenir la gràfica que compara els cops que s’ha citat Royal o Sarkozy a la blogocosa (que no és el mateix que tenir la gràfica dels seus blogs).
Vistes les dues gràfiques, la d’Alexa i la de BlogPulse, semblava previsible la victòria de Sarkozy, o això ja es suposar massa?.
“Busqueu llegint, i trobareu meditant”
San Juan de la Cruz
(1542 – 1591)
