genís roca . cat

Les etapes d’Internet

L’incessant ritme de les novetats tecnològiques fa creure que evolucionem ràpidament, però la veritable natura dels canvis depèn de l’adaptació social, i això és més serenament del que sembla a vegades. Sense anar més lluny, ja fa més de 30 anys que els ordinadors personals PC són al mercat, però encara discutim com els incorporarem a les aules escolars. Quan ho tinguem resolt, els PC ja no existiran.

Si prenem una certa perspectiva la història d’internet es pot explicar amb només tres etapes. La primera d’aquestes etapes podria comprendre des dels seus orígens com a xarxa informàtica militar fins a mitjançats dels anys 90. Es tracta d’un espai tècnic i minoritari al qual molt pocs tenen accés, dominat per enginyers i desenvolupadors, i caracteritzat per una incessant exploració i experimentació. Podríem definir aquesta etapa com ‘la internet pionera’.

La segona etapa d’internet arrenca el 1994, que és quan, per primera vegada, els particulars poden contractar un accés a internet i la xarxa esdevé pública. Els costos encara eren alts, i no exempts d’una certa complexitat (mòdems amb protocols Hayes connectats a 1.200 bauds pel port COM1 i altres boniqueses que alguns encara recordem no sense cert estupor). En aquest context només les empreses i institucions dotades amb un departament de sistemes i amb professionals informàtics podien permetre’s la gestió d’una presència a la xarxa. Podríem definir aquesta etapa com ‘la internet de les empreses’.

La dràstica reducció de costos i la contínua simplificació de la tecnologia va fer possible que no només les empreses, sinó també les persones a títol particular, poguessin plantejar-se la possibilitat de desenvolupar activitat a la xarxa. Aquest procés, que podríem situar aproximadament al 2005, va donar peu a la denominada internet social, o Web 2.0, en què qualsevol persona pot publicar un vídeo o una foto, escriure un bloc o participar en una xarxa social. És el moment en què ara ens trobem, i que podríem denominar com ‘la internet de les persones’. Arrodonint, actualment hi ha uns 4.000 milions de persones amb accés a la xarxa, i la seva capacitat de comunicar-se i d’actuar-hi ha modificat gairebé tots els processos de negoci que coneixem. La conversa és rellevant, la informació i el coneixement flueixen i es multipliquen, els mercats es modifiquen i neixen i moren models de negoci.

Però internet continua avançant, i sobretot la seva tecnologia continua simplificant-se i abaixant costos. Ja no només les empreses o les persones poden actuar a la xarxa oferint i negociant informació, ara també ho poden fer els objectes. Un plaça de pàrquing que diu si està lliure o ocupada, un autobús o un tren que informen si estan arribant, un llit d’hospital que diu si el pacient ha caigut… arribem al que serà la quarta etapa d’internet (i no serà l’última): la internet de les coses, també anomenada M2M (‘machine to machine’). Actualment amb prou feines hi ha uns 1.400 milions d’objectes quotidians connectats a la xarxa, però al 2020 s’espera que ja en siguin més de 40.000 milions. Un creixement brutal que modificarà de manera radical l’aspecte de la internet que coneixem. Cotxes que saben on són els embussos (i els eviten), tiretes que envien les constants vitals a una central d’alarmes i ens avisen si el nostre avi es troba malament… la internet de les coses serà una internet de serveis.

Siguem sincers: la internet social ha donat molta feina però pocs diners. Els blocs, la conversa i les xarxes socials continuen sense demostrar un model de negoci clar, malgrat el seu potencial innegable. Però la internet de les coses sí que serà clarament monetitzable ja que ofereix serveis que poden millorar la nostra qualitat de vida. Per a molts, el focus deixarà d’estar en la gestió de la conversa i el nou eix serà el disseny de serveis en què la tecnologia i l’enginyeria tornaran a ser claus de competitivitat.

En el declivi de la conversa, propostes com Facebook poden quedar molt perjudicades, i actors com Amazon, més orientats al servei, poden cobrar un nou impuls, encara que sens dubte veurem aparèixer nous protagonistes (i desaparèixer-ne d’altres que avui semblen inqüestionables). Internet encara està començant, i continua madurant.