genís roca . cat

El fenomen 2.0 i les xarxes socials és nou, des de quan t’hi dediques?
La veritat és que no és tan nou. El que passa és que els que es dediquen a aquest món, per demostrar que són innovadors, van posant etiquetes a les coses i sembla que pretenen descol·locar la resta d’usuaris. Per mi, el ‘social media’ és una evolució lògica d’Internet, a mesura que Internet avança hi ha més gent que el fa servir i això el transforma. Jo vaig començar a entrar en el món d’Internet i de la informàtica als 80.

Abans eres…
Sóc arqueòleg, especialitzat en el paleolític inferior, és a dir, per a mi els romans són moderns! Vaig fer excavacions amb l’Eudald Carbonell a Capellades i estic segur que la meva formació i experiència en aquest àmbit em donen una manera diferent d’entendre el ‘social media’.

Com?
Doncs entenc que tota la història de la humanitat ha estat marcada per tecnologies que alteren la forma de vida però aquests canvis no s’han fet mai en menys de 20 o 30 anys. Per això crec que molts dels ‘il·luminats’ que parlen del canvi que representen els ‘social media’ estan equivocats en el tempo. No estem parlant d’un canvi tecnològic (que sí que són molt ràpids) sinó d’un canvi social, i per això es necessitarà més temps.

Davant de quin canvi estem?
Les nostres decisions sempre es basen en processos de col·laboració, ens basem en l’opinió dels altres però ara els ‘altres’ es multipliquen, utilitzarem processos d’intel·ligència col·lectiva i podem prendre decisions en funció de les opinions de gent a qui no coneixem però amb qui compartim causes.

Hi ha una altra cosa: actualment se’ns ofereix poder participar en els social media però la participació normalment és de baixa qualitat i no incideix en les decisions de les empreses. El canvi es produirà quan la participació sigui important i incideixi en les decisions de les empreses, persones, diaris…

Les empreses i les persones entenen aquest canvi?
Les empreses el que volen són resultats, i ara mateix no està clar que ser actius en ‘social media’ porti més vendes a l’empresa. De moment ser participatiu en el ‘social Media’ et fa ser ‘guai’ però essent ‘guai’ no es paguen les nòmines… Les xarxes socials alteraran el mercat però això no passarà ni en 2 ni en 4 anys, estem davant d’un canvi sociològic i els canvis d’aquest tipus necessiten temps.

Però hi ha empreses que ja són molt actives en social media…
Els directors de la cadena hotelera ‘Sol Melià’ obtenen un 20% del seu bonus en funció de la valoració del seu hotel a ‘Trip advisor’, això vol dir que els hotels ho han entès. A la Caixa, els treballadors tenen una mena de ‘Facebook’ intern en el qual comparteixen trucs i idees per vendre productes als clients, és una eina que està funcionant molt bé… Vueling ven un 85% dels bitllets on-line i Privàlia triomfa en la venda de roba per Internet i utilitza el Facebook.

Hi ha un canvi de xip?
Els ‘canvis de xip’ són fruit sempre d’una necessitat. La gent diu: ‘ara sembla que la gent busca feina a través dels social media’. Jo els diria que el que passa és que no hi ha feina i la gent utilitza totes les opcions possibles. Amb l’Eudald Carbonell sempre dèiem que entre el Neandertal i els Sapiens, els que tenien dificultats eren els Sapiens i per això es van haver d’espavilar i són els que van sobreviure.

L’opinió ara es forma a través del ‘social media’?
No, l’opinió encara es crea en els ‘mass media’. La majoria de bloggers que conec matarien per una columna a La Vanguardia i jo mateix, un dia vaig sortir en un programa de TV3 –Banda ampla– i aquella mateixa nit vaig rebre 300 mails. A més a més,  la majoria d’empreses encara prefereixen fer campanyes a la televisió. Durant les eleccions catalanes vaig estar dient que ‘una campanya es pot perdre però no guanyar a través del social media’.

Quin és el futur de la premsa escrita?
El problema de la premsa és que basava la seva força en el fet que tenia el privilegi de publicar, i ara aquest paradigma ha canviat i avui en dia pot publicar qualsevol. Jo crec que ara el que defineix un periodista no és la seva capacitat de publicar sinó la d’editar, és a dir, escollir el contingut. Els mitjans encara no han entès això, per exemple, el diari Ara neix amb 80 redactors quan hauria de tenir menys gent escrivint i més editant. El País envia un corresponsal a Xile per cobrir el cas dels miners, que no hi ha gent a Xile que sàpiga escriure?

Com poden incidir les xarxes socials a nivell local?
Una cosa molt interessant de les xarxes socials és que la gent té la capacitat de trobar-se i d’organitzar-se en funció de les seves inquietuds, això vol dir que la gent s’autosegmenta. A vegades utilitzem les xarxes socials per agregar però perquè siguin útils han de servir per segregar. És a dir, no és important que l’Ajuntament d’Igualada tingui un grup amb molta gent que es digui ‘m’agrada Igualada’, sinó que tingui un grup reduït amb igualadins que els agradi, per exemple, el teatre. D’aquesta manera es podrien fer polítiques culturals interessants.

Som en un món cada vegada més hiperglobal però també hiperlocal, és a dir, les causes que ens mobilitzen són les que afecten el planeta en la seva totalitat o bé les que afecten directament el nostre territori.