genís roca . cat

Innovació 2.0 a Las Palmas

La Fundación Universitaria de Las Palmas té entre els seus objectius la promoció de l’activitat innovadora en el teixit productiu i empresarial canari, fet que l’ha portat a impulsar la creació de ReDinamiza, una xarxa social d’aprenentatge dins el Sistema Canario de Innovación, així com unes jornades per analitzar i debatre l’us de les eines 2.0 en el desenvolupament de la innovació.

Ja hi ha més de 100 inscrits a les jornades Innovación 2.0, a les que han tingut l’amabilitat de convidar-m’hi, i on hi participaran Amalio Rey, Enrique Rubio Royo, Chema Martínez-Priego i José Joaquín Hernández Brito. Per anar escalfant motors han entrevistat alguns dels ponents, i aquestes varen ser les meves respostes a les questions que em va plantejar Yolanda Ramal:

.
Genís, vosté és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat Arqueologia. Com es que ha acabat com a consultor estratègic?

En arqueologia el treball és molt interdisciplinar i per a interpretar correctament l’activitat humana d’un jaciment paleolític cal reunir biòlegs, geòlegs, químics… En aquest context em vaig especialitzar en l’ús dels ordinadors per donar suport al treball de camp. Era a mitjans dels anys 80 i treballava a l’equip d’en Rafa Mora i l’Eudald Carbonell (ara famós per Atapuerca) i vàrem ser dels primers en utilitzar bases de dades, paquets estadístics i simulacions gràfiques per ordinador.

Vint anys després la vida professional m’ha portat a tenir responsabilitats en departaments d’informàtica, ocupar càrrecs directius i gerenciar diferents iniciatives, però mantenint sempre l’interès per entendre com l’ús de les tecnologies modifica els models socials, igual que passava al paleolític.

Avui intento combinar les dues experiències: per una banda l’anàlisi social i l’activitat i les relacions humanes, i per l’altra la gestió d’empreses i d’equips professionals. D’aquí a la consultoria estratègica ja no hi ha tanta distància.

.
Vostè acostuma a parlar de com influeix la tecnologia en la societat, i més en concret, en les empreses i les organitzacions. Què ens podria explicar d’aquesta tema?

La tecnologia ens permet complementar o fins i tot augmentar algunes de les nostres capacitats, i moltes d’aquestes millores són desitjables a la nostra vida professional.

Gràcies a la tecnologia qualsevol pot expressar les seves idees i compartir els seus coneixements, i ho pot fer a escala planetària. I per la mateixa regla de tres, gràcies a la tecnologia podem accedir gairebé en temps real a coneixement que ha estat generat en qualsevol racó del planeta. De la mateixa manera, la tecnologia ens permet tenir el recolzament d’altres persones quan hem de prendre una decissió, malgrat que aquestes persones estiguin molt lluny o fins i tot malgrat que no ens coneguem personalment. L’ús de la tecnologia aplicat a millorar la socialització del coneixement i la vertebració en xarxa de les persones és una millora tant per a la societat com per a les empreses.

Les organitzacions tenen moltes oportunitats si observen la xarxa i aprenen del que allà està passant. D’una banda poden millorar els seus processos interns observant com els ciutadans resolen a la xarxa i amb eines gratuïtes noves maneres de generar i compartir coneixement o d’organitzar el treball en equip. D’altra banda, poden escoltar la gran conversa que cada dia es desenvolupa a la xarxa, i saber què opinen d’elles, dels seus productes, dels seus directius, dels seus competidors… un gran estudi de mercat que té com a únic preu saber escoltar la xarxa.

.
Segons hem vist, no li agrada massa l’ús que es fa del terme “web 2.0”. Vosté com l’interpreta?

“2.0” fa referència a un canvi de versió, a quelcom que ha millorat d’una manera substancial. En estar emprant el mateix argot que fan servir els informàtics per a expressar millores en els seus programes, en veure “Web 2.0” molts profans interpreten que es deu tractar d’alguna millora de tipus tècnic, però resulta que el terme està fent referència a un canvi de naturalesa social: els ciutadans ocupant la xarxa per tot allò que els vingui de gust. Internet ha deixat de ser un espai dominat per empreses i institucions que informen i comercien (persones jurídiques) a un altre dominat per persones i grups de ciutadans (persones físiques) que es relacionen i es socialitzen.

No m’agrada “2.0” perque dona a entendre canvis tècnics i no fa justícia a la veritable dimensió social del canvi, i la cosa s’agreuja amb l’arribada de l’anomenada “Web 3.0” que sí es basa en millores tècniques: la capacitat dels programes d’entendre el significat semàntic dels textos que processen.

Però també és cert que allò que no es pot nomenar no existeix, i que la gent de O’Reilly va tenir un gran encert decidint que el fenòmen de canvi que s’estava visquent a la xarxa mereixia tenir un nom. A partir d’aquell moment el fenòmen va poder ser comentat, descrit, analitzat…

.
En el seu treball tenen més importància les persones que les tecnologies. Ara veiem que les xarxes social i, en general, les eines participatives a Internet ens permeten primar la importància de les persones sobre les pròpies eines. En la seva opinió, que creu voté que pot aportar una xarxa social al nivell personal i al professional dels seus usuaris?

Crec que si no existís Internet la pregunta seria la mateixa, i la resposta també. Què aporten les relacions socials als seus participants, tant en el plànol professional com en el personal?. Som animals socials i poder relacionar-nos ens millora com a persones i com a professionals. Ens permet aprendre dels altres, entendre llocs i situacions que no hem viscut, rebre recolzament en moments de necessitat, resoldre tasques i assumptes que serien impossibles d’atacar en solitari, i un llarg etcètera.

Les actuals xarxes socials en si mateixes són només un punt de trobada, com ho pugui ser la cafeteria més propera al nostre lloc de treball o la plaça on juguen els nostres fills. Un espai on desenvolupar relacions socials, una infrastructura que uns faran servir tot just per divagar o divertir-se, altres per aprendre i millorar, i encara altres per a construir veritables avantatges competitives.

Estar en una xarxa social no et fa millor, però sí ho poden aconseguir alguns d’usos i activitats que allà hi desenvolupis. Com sempre, el veritablement important no són les eines, sino els objectius, els tipus d’usos, i sobre tot les actituds.