genís roca . cat

Política i Internet, criteris per a una anàlisi

Alguna vegada m’he queixat que en plena tendència 2.0 la majoria dels nostres polítics encara sigui 0.2. I no em refereixo als usos que fan de la xarxa, sinó sobre tot a la comprensió de les conseqüències socials, polítiques, econòmiques i culturals que es derivaran d’aquesta nova Societat Xarxa. Però la meva era una queixa poc estructurada, gairebé sempre com a reacció a alguna anècdota depriment: un polític que no actualitza el seu blog des de fa massa temps, un altra que contesta una entrevista demostrant una ignorància supina…

Gràcies a Blogocracia descobreixo una interessant proposta que aporta una mica de mètode: 6 criteris per a revisar les posicions polítiques relacionades amb Internet. És una iniciativa de TechPresident, un blog dels Estats Units dedicat a temes de política i tecnologia que ha desenvolupat aquest senzill mètode per analitzar els candidats a la Casa Blanca.

Els 6 criteris són molt interessants:

1. Declarar Internet com un bé públic, igual que l’aigua, l’electricitat, les carreteres o l’ensenyament.
2. Comprometre’s a oferir accés a Internet, inhalàmbric i d’alta velocitat, a tot el país.
3. Garantir la neutralitat a la xarxa, prohibint que es discrimini un contingut pel seu orígen, aplicació o tipus.
4. Marcar-se com a objectiu que tots els nens estiguin connectats.
5. Comprometre’s a construir una Democràcia Connectada, on sigui normal que l’administració local i la nacional escoltin a la ciutadania en qualsevol moment.
6. Crear un organisme públic que protegeixi les infrastructures de comunicacions, donat que són indispensables per al desenvolupament de tota activitat social i econòmica.

Els promotors d’aquesta iniciativa no donen per tancada la llista, i expliquen que es tracta només de l’inici d’un treball al que animen a tothom a participar-hi. La manera de fer-ho és participar als comentaris del post des del que han llançat la proposta o tant sols deixant el nom com a mostra de suport. I qui són els promotors?: Andrew Rasiej i Micah L. Sifry (de Personal Democracy Forum), i David Weinberger (del Harvard Berkman Center, coautor del mític Cluetrain Manifesto i autor de l’actual Everything is miscellanous). Poca broma.