AUSA i Mainat, exemples locals de lideratge mundial
No fa gaire que col·laboro un cop al mes al programa de ràdio Via Lliure de RAC1, una de les emissores líders. Es tracta d’un magazin dirigit i presentat per Marta Cailà que s’emet els dissabtes i diumenges de 10h a 14h. Un cop al mes intentem ensenyar des d’una finestra exemples concrets de com és possible fer activitats de referència a nivell mundial sense que el rellevant sigui el volum, el pressupost o la ubicació. Aquests darrers 10 anys a Infonomia hem detectat i analitzat més de 700 casos destacats, i les hem trobat per tot arreu i no necessàriament a les grans capitals.
Al programa d’avui hem comentat dos exemples que m’han agradat per ser poc digitals. El primer ha estat el cas de AUSA, a Manresa. Un exemple de com una permanent cultura de la innovació a tots els nivells els ha permès ser líders en el seu sector. Aquesta història comença el 1956, quan 4 afeccionats a la mecànica creen una petita fàbrica… de cotxes!. El PTV, un petit automòbil amb un motor de quatre temps del que s’en varen vendre 1.100 unitats però que varen quedar eclipsats en obrir SEAT. Però amb el seu coneixement varen canviar el seu producte i varen desenvolupar un dumper, el primer bolquet compacte del mercat, que va ser molt valorat a l’extranger. Actualment tenen més de 300 treballadors i venen a 68 països als 5 continents, i tenen filials comercials a França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Xina… el 2004 varen facturar 74 milions d’euros i són líders mundials en dumpers per a obres i carretilles elevadores tot terreny.
Altra exemple ha estat Mainat, a Canet de Mar. Fa 40 anys Joaquim Mainat treballava a una empresa tèxtil de Canet de Mar i es va decidir a deixar-ho per obrir la seva pròpia empresa amb la seva dona, l’Elena. Ara que tant es parla de la crisi del tèxtil, J. Mainat S.A. segueix a Canet de Mar, té uns 30 treballadors i ven per tota Europa, Orient Mitjà, Malàisia, Sudamèrica… i ho han aconseguit fent peces tèxtils de pressoteràpia tant a mida (comprimint una zona concreta del cos per exemple en funció d’una ferida o cremada) com en sèrie (per exemple per al tractament de postoperatoris de cirurgia plàstica i estètica). Imaginem un nadó de tres mesos amb una malformació al turmell: ells fan la peça que necessita. I no hi ha ningu més que ho faci. Treballen sense costures (quelcom indispensable per a les cremades), amb diferents graus de pressió en funció de la ferida, amb un procès complex per a prendre les mesures. Fa poc han obert una nova divisió: peces tèxtils compressives… per a cavalls. I tot a escala mundial, i des de Canet de Mar.
Ambdues històries tenen una cosa en comu, i és que fa anys varen descobrir i aplicar un concepte que tot just ara expliquen a les escoles de negoci: la llarga cua (The Long Tail). Fes una cosa molt concreta, molt especialitzada i molt ben feta, i tot i que hi hagi poca gent que la necessiti serà rendible doncs les teves vendes ho seran a nivell mundial. Això sí, has de ser el millor.
Si algú ho vol sentir pot accedir al mp3 a la pàgina del programa (cal anar aproximadament al tall de les 13h30). També es pot accedir al text que a Infonomia hem fet sobre AUSA.
Deixa un comentari