genís roca . cat

Informació i coneixement

“Mai com ara hi ha hagut més informació i menys coneixement”

George Steiner

(gràcies, Jordi)

La tipografia com a eina d’expressió

 

En un recent creuament de mails amb un grup d’amics ens hem estat intercanviant enllaços a videos musicals on es mostra el text de les cançons mentre l’artista va cantant, i en buscar als meus enllaços material per a poder respondre me n’he adonat que ja fa un temps que guardo coses relacionades amb les tipografies (igual que fa un temps vaig descobrir que guardava molts jocs en flash).

M’agraden les tipografies, i m’agrada quan es fan servir en moviment per a expressar. Aquesta és una selecció de coses que tinc guardades fins ara, ordenada en quatre categories: art, dades, videos musicals i curiositats:

 

Art

Typographic Illustration
Un lloc molt suggerent del que no n’he pogut averiguar res. Anònim, com el Lazarillo.

 

Words at Play
Una meravella de Roberto de Vicq i Matteo Bologna.

 

 

Lisa Rienermann
Aquesta artista ha creat una tipografía fotografiant picats amb els que treballa la silueta que fan els edificis contra el cel.

 

Typography Motion
Proposta de Nick Schrunck, en la que diu explorar imatges en moviment per a retratar el que vaga per l’inconscient del cervell. No se si dona per tant, però és maco.

Eine
Via Neatorama arribo a aquest lloc extrany, que es dedica a reunir tipografies com la que he fet servir per fer la imatge que teniu al costat: algú ha grafitejat les persianes dels comerços per fer-se la seva tipografia.

 

 

Dades

Internet Porn
La gent de Good Magazine va tenir la good idea de mostrar dades sobre el sexe a Internet utilitzant un suport millor que el paper. Hi ha text, o sigui que fixeu-vos només en la tipografia.

Stranger than Fiction: Opening Sequence
Seqüència inicial de la películ·la Stranger Than Fiction de Marc Forster disenyada per l’estudi MK12 i visto a Blogzine.

 

 

Vídeos musicals

Hey Ya, de Brian Shaler
Brian Shaler és un artista que ha explorat això de les tipografies prenent com a base el Hey Ya d’Outkast en una versió acústica interpretada per Obadiah Parker.

Ya no sé que hacer conmigo
Video de la cançó, del grupo d’Uruguai El Cuarteto de Nos.

 

Acabo de llegar
Video d’un dels darrers èxits de Fito y los Fitipaldis.

 

Streetlight Manifesto
No he pogut averiguar més detalls d’aquest video, que sembla un experiment tipogràfic i em va arribar gràcies a un bon amic (gràcies, Pau).

 

The Lions Roar
Video de la cançó de The Hush Sound.

 

 

 

 

Curiositats

Les 100 millors tipografies
Un simple inventari força útil per a visualitzar-les amb un sol clic.

15 consells per a triar una bona tipografia
Vist a Letritas, un blog específicament dedicat a això de les tipografies.

Escriure al revès
Si en un text poses aquest símbol extrany que sembla un Sol, el que escriguis tot seguit es veurà al revés. Mira aquest exemple, i si t’agrada sel·lecciona el caràcter aquest extrany i fes copiar i enganxar on vulguis:
‭‮‪‫‬‭‮҉raro raro raro… i molt curiós

Mike Phillips

En escriure aquest post m’he quedat sense adjectius per acompanyar el nom del seu protagonista. No trobo paraules per a descriure el que fa. Portem un temps parlant aquí sobre els nadius digitals, gent que fa servir la xarxa per a desenvolupar el seu potencial. Però avui parlarem d’algú que només pot desenvolupar el seu potencial mitjançant el fet digital. És una història impressionant, i és imprescindible veure el video que acompanya aquestes línies.

Mike Phillips es presenta com “jugador i escriptor freelance en temes de tecnologia” i el video comença justament amb imatges d’una de les seves partides, per tot seguit obrir el plànol i ensenyar que Mike Phillips només té mobilitat al dit gros d’una ma De tot el seu cos, només controla el dit gros de la ma esquerra. Fins i tot per a respirar necessita ajuda mecànica. Però amb aquest dit juga, escriu i es comunica amb el món. Sense tot allò digital res seria igual. Veieu el vídeo.

I no cal anar tant lluny. A IF…, la revista d’innovació que editem a Infonomia tenim la sort de comptar amb la col·laboració d’una molt bona professional, Montse Pous i Sabadí, que s’encarrega d’una de les seccions de la nostra publicació. Montse és periodista i col·labora amb diferents mitjans, i no només ofereix els seus textos, sinó també les seves fotografies. A més a més, és una emprenedora que ha impulsat ja un parell de negocis i no demana treball: dona treball. Montse Pous també té una discapacitat que limita els seus moviments i només pot moure el cap. Controla el seu ordinador amb la mirada i ella va decidir que això no la limitaria. I ho ha aconseguit. Va venir a Renacer’07 i allà es va explicar en públic. Podeu veure el video en aquest enllaç (feu clic al final de la llista, al nom de Montse Pous).

Tipus d’usuaris de la tecnologia

Recupero una mica tard aquest informe de Pew Internet titulat A Typology of Information and Communication Technology Users (PDF 281 Kb, 65 pàgs.), que es va publicar aquest maig i del que s’en va parlar força en el seu moment (aquí, aquí i aquí). L’estudi en qüestió analitza els usuaris de les TIC als Estats Units, i dona algunes dades com que un 8% d’ells són usuaris devots de les webs participatives i dels dispositius mòbils, i un 23% són usuaris pragmàtics (ho fan per ser més productius), cosa que suma només un 31%. I és que hi ha un 49% dels nordamericans que només utilitza les TIC molt de tant en tant.

Segons l’estudi, als Estats Units hi ha aquests 10 tipus d’usuaris de tecnologia:

Tipus 1: Omnívors (8%)
Son usuaris de la majoria de gadgets i serveis d’informació. Participen molt activament al ciberespai i desenvolupen tota mena d’activitats 2.0 per a expressar-se a la xarxa.

Tipus 2: Connectors (7%)
Gestionen continguts digitals i es relacionen amb persones a partir d’un ús continuat de la xarxa i dels telèfons mòbils, i estan molt satisfets de com aquestes TIC els permeten estar al dia.

Tipus 3: Veterans (8%)
Són usuaris habituals de la xarxa però no els agrada la telefonia mòbil ni la permanent connectivitat que ofereixen actualment les TIC.

Tipus 4: Facilitadors de la productivitat (8%)
Tenen una visió molt positiva de com les TIC permeten millorar la comunicació amb d’altres persones, millorar la productivitat a la feina, i ajuden a aprendre coses noves.

Aquests quatre primers grups sumen un 31% del total de la població als Estats Units, i segons l’estudi conformen una èlit d’usuaris de tecnologia. Els segueix una classe mitja tecnològica, que suma un 20% i que es composa d’aquests dos grups:

Tipus 5: Mobilcèntrics (10%)
Utilitzen a fons les possibilitats del seu telèfon mòbil, però no fan el mateix amb Internet. Els agrada com la tecnologia els permet estar connectats amb d’altres persones.

Tipus 6: Connectats però molests (10%)
Han invertit molt en tecnologia però consideren que tanta connectivitat és una mica intrusiva, i que tanta informació a vegades és una nosa.

I finalment, hi ha un tercer bloc poc actiu en això de les tecnologies i que suma un 49% de la població dels Estats Units. Aquest bloc es divideix en 4 grups:

Tipus 7: Experimentadors inexperts (8%)
Han fet ús ocasional de la interactivitat, però si tinguessin més experiència potser farien un major ús de la tecnologia.

Tipus 8: Lleuger però satisfets (15%)
Tenen una mica de tecnologia, però aquesta no ocupa un lloc important a les seves activitats. Però estan satisfets amb ella.

Tipus 9: Indiferents (11%)
Malgrat tenir accés a la xarxa i telèfons mòbils, només utilitzen les TIC molt ocasionalment i ho consideren una nosa.

Tipus 10: Fora de la xarxa (15%)
Estan contents amb els mitjans anteriors, i no creuen que Internet o els telèfons mòbils siguin millors.

Podriem debatre sobre si als nostres països la població també es distribueix d’aquesta manera, però darrerament em sembla més interessant observar en una empresa determinada quants elements tenim de cada tipus. Crec que la distribució dels treballadrs e aquesta classificació dona una idea molt real del tipus d’empresa, del tipus de sector, i sobre tot, del seu potencial futur.

Ho sabies? (2)

Aquest juliol vaig descobrir i comentar aquí el video Did you know? de Karl Fisch i Scott McLeod. I com tinc amics que no em feien cas (cosa habitual, i per alguna cosa serà) li vaig dedicar un segon post fa poc amb algunes de les dades i reflexions que planteja el video.

Avui navegant per Facebook descobreixo que el bo de l’Oriol ha trobat una segona part: “Did you Know… II” . És una peça de menys qualitat que l’anterior, de molt pitjor factura i que repeteix algunes de les idees ja presentades. Una còpia d’un tal Howie DiBlasi, però que malgrat tot aporta algunes dades noves:

– Segons Richard Riley, Secretari d”Estat d’Ensenyament dels Estats Units, el 2004 no existien les empreses que el 2010 crearan més llocs de treball.

– El 2002 Nintendo va invertir més de 120 milions de dòlars en R+D

– El 57% dels adolescents als Estats Units es considera creador de continguts a Internet. Els adolescents dediquen als mitjans (fora de l’escola) un total de 6,5 hores al día. Un 33% a internet, 26% a la tv, 21% al telèfon i 15% a la ràdio.

– YouTube serveix 100 millones de videos cada dia. El juny de 2006 va servir 2,5 bilions de videos a uns 20 milions de persones.

– 9 de cada 10 persones no saben què és un podcast. Existeixen 100.000 podcasts i els seus subscriptors creixen un 20% cada mes. Hi ha 6 milions d’adults als Estats Units que han escoltat un podcast.

– 9 de cada 10 persones no saben què és un wiki

– 8 de cada 10 persones no saben què és un blog. A Xina hi ha 17 milions de blogs. El 35% dels usuaris de Internet a Xina tenen un blog.

– Si a Xina ets un entre un milió, n’hi ha 1.300 como tu. I a la Índia 1.100 como tu.

– China Mobile és la major empresa de telefonia mòbil del món. Té 301 milions de clients (més que el total d’habitants dels Estats Units).

– El número de SMS enviats cada día és superior al número d’habitants del planeta.

Qui ha posat els noms

• El 1962 l’enginyer francès Philippe Dreyfuss inventa el terme “informàtica”, acrònim de “informació” i “automàtica”.
• El 1984 William Gibson inventa el terme “ciberespai” a la seva novela Neuromancer.
• El 1992 Jean Armour Polly inventa el terme “navegar per Internet” (“surfing the Internet”).
• El 2004 Tim O’Reilly inventa el poc afortunat terme “Web 2.0”.

Aplicant una estratègia social al cicle de vida d’un producte

Veig al blog de Jeremiah Owyang un interessant post on argumenta que les webs corporatives de les empreses són un recurs cada cop menys relleant per a la comunicació corporativa, i que les empreses ja necessiten atacar el tema de la conversa amb els seus mercats i els seus clients d’una manera holística, integrant aquest diàleg a totes les fases del cicle de vida d’un producte. Com ell mateix diu: “converses contra missatges”, i aquest és un argument que crec s’hauria d’aplicar també a la comunicació interna entre empleats de grans empreses (quelcom que en ocasions cau en l’oblit en aquests temps de culte del diàleg amb el client).

Al seu post desenvolupa ampliament el concepte, però ha tingut l’habilitat de resumir-ho en un diagrama que s’explica per si mateix:

Podeu veure millor la imatge aquí, que és l’original de l’autor.