genís roca . cat

Marc Prensky i els nadius digitals

Sembla que va ser Marc Prensky qui va inventar el terme nadius digitals en contraposició al de immigrants digitals, i que ho va fer en un article publicat el 2001: Digital natives, digital immigrants.

Prensky va escriure mes sobre el tema, aportant detalls sobre els atributs que defineixen els dos grups. Per exemple, en els nadius digitals l’ortografia es converteix en un codi impenetrable; són capaços de teclejar SMS amb una sola ma i a una velocitat més que raonable; poden arribar a mantenir 10 converses diferents de manera simultània amb missatgeria instantània (messenger o el que sigui), mentre que els immigrants necessiten acabar una conversa abans de començar-ne una altra. Fins i tot utilitzen diferent els blogs: mentre els immigrants els utilitzen per a compartir coneixements, els nadius els utilitzen per a compartir emocions. I és que la relació amb la informació és diferent: els immigrants encara volen guardar en secret la informació (el coneixement és poder) mentre que als nadius els encanta compartir i distribuïr el màxim possible de la informació que reben i ho fan el més ràpidament possible (compartir el coneixement és poder).

A The Emerging Online Life of the Digital Native: What they do differently because of technology, and how they do it (de 2004) Prensky identifica diferents àrees en les que els nadius digitals es desenvolupen de manera diferent:

– Comuniquen diferent. Els sorprén que algú necessiti el paper, no els agrada el mail perque és asíncron, reconeixen els seus interlocutors per nicknames i no els importa quin és el nom real, inventen un llenguatge paral·lel, utilitzen emoticons per a expressar sensacions…

– Comparteixen diferent. I si bé és cert que el mail permet compartir, ells van més enllà i exploren àvidament els formats audiovisuals i han donat peu al fenòmen de les webcams. I quan utilitzen el text no ho fan per mail, sinó mitjançant els blogs en els que expresen emocions.

– Compren i venen diferent. Tot ho compren i ho venen a la xarxa, i l’espai comú per a fer-ho es eBay que fins i tot pot arribar a ser un mecanisme per aconseguir dners quan fa falta. La xarxa és el mercat, i quan actúen com a freelance es desenvolupen preferentment amb habilitats explotables a la xarxa.

– Intercanvien diferent. Intercanviar és casi sempre la millor opció. És l’explosió del P2P.

– Creen diferent. Una de las característiques que defineixen als nadius: els agrada crear, desitgen crear. Els agrada fer webs, animacions en flash, retoc de fotos, edicions de video, mashups… i crear els seus avatars i modelar fins i tot la seva identitat a la xarxa.

– Es reuneixen diferent. Quedar amb algú ja no implica fer-ho forçosament en una trobada presencial. Tenen múltiples recursos per a coincidir sense estar al mateix lloc.

– Col·leccionen diferent. No col·leccionen segells ni taps, sinó objectes digitals (cançons, pel·lícules, fotografies…) tot allò que sigui emmagatzemable amb bits abans que amb àtoms.

– Coordinen diferent. Són capaços de coordinar-se on-line, implicant-hi a centenars de persones.

– Avaluen diferent. En un entorn on et relaciones amb gent a la que pots arribar a no conèixer mai de manera presencial, els nadius desenvolupen l’habilitat d’avaluar la reputació, la confiança i la credibilitat que mereix l’altre interlocutor, i tenen múltiples variables per fer-ho, algunes realment subtils i difícils de parametritzar.

– Juguen diferent. Una partida ja no dura dues hores i es du a terme damunt una taula amb la teva parella de joc. Pot durar 100 hores en les que et mous per toto el món fent equip amb desconeguts.

– Aprenen diferent. Basant-se en la xarxa abans que en els pares.

– Busquen diferent. Quan no saben el telèfon d’algú el busquen a Google. I quan busquen informació d’algun tema busquen tant documents fiables com persones fiables.

– Reporten diferent. Allò de que el poder no el dona la informació, sinó la capacitat de compartir-la.

– Programen diferent. Són els precursors del codi obert i el programari lliure.

– Socialitzen diferent. També es socialitzen a la xarxa, quelcom que la majoria d’immigrants no fan.

– Creixen diferent. Doncs ho fan explorant i saltant-se les normes.

Un munt de diferències que no fan més que evidenciar que no som iguals, però que també demostren que no som ni pitjors ni millors. Ni els nadius digitals són la solució ni els immigrants una espècie en vies d’extinció. El que sí és cert és que no queda clar que els uns es vulguin semblar als altres, i això estarà bé sempre i quan no degeneri en un enfrontament generacional, quelcom que ens agrada tant als grans com als joves. A veure com ho gestionem.